Podria definir la meva trajectòria professional com una constant descoberta que s’ha anat mostrant al llarg del meu recorregut en el camp de la intervenció social. Cada nova experiència i cada nova situació em brinda noves oportunitats d’aprenentatge per créixer i seguir avançant.

Vaig iniciar el meu bagatge professional com a tècnic de recursos humans, proporcionant força de treball per a multinacionals dins del camp del treball temporal i l’externalització de serveis. Van ser sis anys intensos marcats per la crisi financera del 2008. Una crisi que em va oferir l’oportunitat de repensar el meu futur com a professional uns anys més tard.

El món social em va descobrir objectius amb finalitats diferents de les de les grans empreses. Si bé les empreses necessiten les persones per obtenir i generar beneficis, el món social necessita persones per treballar amb persones i que aquestes siguin generadores de qualitat de vida.

Cap allà el 2021 vaig escriure: “Aquests darrers set anys, com a monitor, director de lleure, tècnic sociosanitari, integrador social, educador i educador social, he tingut l’oportunitat d’aprendre i créixer amb infants, adolescents, joves i persones adultes en àmbits relacionats amb la salut mental i la discapacitat intel·lectual, i en entorns com la inserció sociolaboral, la teràpia ocupacional, el lleure i l’acompanyament emocional”. Avui, mentre escric aquestes paraules en l’últim dia de vacances del calorós agost del 2026, puc dir que he seguit creixent i consolidant la meva carrera professional.

Recordo que no fa gaire el tutor del meu fill em va preguntar: «Què tal?». Li vaig contestar que era educador social i que, quan em feien aquesta pregunta, no em podia permetre dir que malament.

Potser això és el que m’ha donat força per navegar per algunes dificultats personals complexes que m’han succeït, especialment aquests últims cinc anys. Al cap i a la fi, tothom pot estar malament, i el dolor, encara que subjectiu en cada persona, hi és i s’ha d’acompanyar. Així que sí, puc dir que l’educació social m’ha salvat la vida i m’ha ajudat a comprendre els meus processos personals.

Els últims sis anys m’he centrat en l’acompanyament de processos d’inserció i orientació laboral, capacitar persones per al mercat laboral que han patit processos de dolor esgarrifós, i he tingut l’oportunitat d’estar amb joves en un centre terapèutic de justícia juvenil.

Sempre he defensat que el que ens diferencia les persones són l’accés a les oportunitats. Després d’aquests cinc anys, puc afirmar que aquesta idea és certa i que aspectes com el context social o les històries de vida, però també qui tens al costat, poden determinar el nostre esdevenir i la nostra salut mental.

En aquests últims tres anys, paral·lelament a la meva trajectòria, he tingut l’oportunitat d’explicar a les diputades dels diferents grups de la Comissió de Drets Socials i Inclusió, i a l’actual conseller —anteriorment secretari general—, les greus dificultats que travessa el sector social, especialment les treballadores, i de comparèixer al Parlament de Catalunya en dues ocasions.

A les acaballes, doncs, d’aquest 2026, començo una nova etapa amb un aprenentatge valuós, tant a nivell professional com personal, amb entusiasme i del qual desitjo seguir creixent i compartint.