Gerald Llach Gerald Llach
Graduat en Educació Social. Col·legiat 10.887
Et dono la benvinguda al meu lloc web!
Graduat en Educació Social. Col·legiat 10.887
Educador Social, Integrador Social, Director de Lleure i Tècnic Sociosanitari orientat en l'acompanyament de les persones des d'una vessant bioètica i pedagògica que pren l'individu com a protagonista de la seva vida.
Acompanyament Professional
El subjecte de l’educació com a protagonista de la seva vida.
Projectes
de Vida
Cada persona té dret al seu propi projecte de vida.
Coneixement i emocions
Acompanyament en les emocions en el camp de la salut mental.
Elaboració i Coordinació
De projectes en el camp de la discapacitat intel·lectual.
educadors i educadores de referència
Dirigida a persones institucionalitzades
HABILITATS PER LA VIDA I PER ACOMPANYAR
1
dies l'any amb força
1
gran ment creativa
1
%
Compromís
1
%
reflexiu
(Visited 3,001 times, 1 visits today)
«Educar es crear este espacio donde el otro pueda crecer, equivocarse, soñar, rehusar, escoger… Educar no es someter, pero sí permitir. No es ser el modelo, pero sí el referente. No es una lección, pero sí un encuentro. Educar no es cerrar, es abrir»
Sobre els canvis corporals que provoquen els sentiments: "los sentimientos son un arma de supervivencia, ya que movilizan el cuerpo para la acción. Bajo la tensión de las emociones intensas, entran en acción glándulas, que producen cambios fisiológicos mayores (...). Las emociones intensas nos transforman en personas químicamente distintas. En semejantes momentos, el que alguien nos diga que nos calmemos carece de efecto alguno."
En relació al valor de la conversa i la construcció del diàleg en l'educació: "nos deberíamos alejar de cualquier control o versión de la conversación como utilitaria. Una conversación empieza y termina cuando puede, no tiene tema, se pierde. Una conversación es una confesión de mutuo secreto y es donde aparece finalmente la fragilidad de cada uno como la unidad a partir de la cual se puede construir". Per Skliar, una conversa serveix per posar sobre la taula els nostres límits, les incapacitats "como una suerte de pacto amistoso para poder ir más allá de nuestros límites".
Sobre el vincle: "el lligam és constitutiu de la vida humana. Venim d'un lligam originari, creixem primàriament vinculats a l'ésser humà que és la nostra mare i tendim a obrir-nos creativament als altres, a establir relacions, interaccions de naturalesa molt diversa. Som, en part, els vincles que establim i no podem restar al marge dels altres."
Per Viktor Frankl el terme "existència provisional" s'explica sobre la situació que viu i sent una persona quan li són destruïdes les variables temporals i situacionals, i haver-li retirat tot tipus de suport de valor i principi de conducta i relació amb el seu univers immediat. Per l'autor, en la seva obra "el hombre en busca de sentido" (1946) les persones que no poden veure el final de la seva "existència provisional", tampoc poden aspirar a una meta última en la vida.